dimarts, de juny 01, 2004

Era a l'altre extrem de la sala. Al recò. Duia ulleres fosques i el cabell despentinat.
Semblava no haver descansat el suficient.
a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...