dimarts, de setembre 07, 2004




He tornat.

Les tempestes de final de l'estiu donen la força vital necessària. No em desagraden.
Netejen i ens porten aigua. Malgrat alguns accidents.

A l'exterior foscor i vent. Potser no era convenient sortir del metro.

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...