dimarts, de juny 28, 2005


Calia prendre una decisió. Vaig pensar que si ella no disparava jo tampoc ho faria. No ho sé, però encara tenia la esperança que s'obrís la porta.

Tanta sang. Tots dos merexíem viure. Li vaig etzibar: -veste'n!

I marxà.
a

2 comentaris:

Xavier ha dit...

Un comentari

28 de juny de 2005 a les 12:39
Xavier ha dit...

Me ha gustado mucho.

28 de juny de 2005 a les 16:13

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)