dimarts, de juny 28, 2005


Calia prendre una decisió. Vaig pensar que si ella no disparava jo tampoc ho faria. No ho sé, però encara tenia la esperança que s'obrís la porta.

Tanta sang. Tots dos merexíem viure. Li vaig etzibar: -veste'n!

I marxà.
a

2 comentaris:

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Barcelona.