dimarts, de juny 28, 2005


Calia prendre una decisió. Vaig pensar que si ella no disparava jo tampoc ho faria. No ho sé, però encara tenia la esperança que s'obrís la porta.

Tanta sang. Tots dos merexíem viure. Li vaig etzibar: -veste'n!

I marxà.
a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...