dilluns, de març 13, 2006



Certament sembla que hagin passat un munt de segles.

Darrera la barba, les ulleres, poc abans o poc després, d'anar a Canarias, sóc allà mateix on sóc ara.

Igual de lleig. Més gras i més fort. Sense barba. Sense bigotis.

Però.

Darrera les ulleres. Per si de cas. És clar.

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...