divendres, de setembre 18, 2009

Joc.



      És ara que ho recordo.

      Gairebé tots els dissabtes ens hi trobàvem.

      Al terrat.

      Jugàvem.

      Crec que era un viatge. Un viatge cap a la il·lusió.

      A l'enfosquir acabava el joc.  I el viatge.

     Era l'hora de tornar a casa. I desfer les maletes.

     El bagatge recollit en quatre hores.

     Tanco els ulls.

     Dormo. Viatjo.


Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...