dimecres, de desembre 02, 2009

Control.



La música va matar el judici just


El dilluns 1 de desembre de l'any 2014 s'acaba la música.  No està clar si serà al matí oa la tarda perquè Luis Eduardo Aute no ha estat tan precís.  Però de la data l'artista i profeta no té dubte: "En cinc anys això desapareix, no hi haurà ni cançons ni música". Cinc anys, ni quatre ni sis.  Cinc anys i ni un dia més, llevat que es compleixi el condicional que afegeix el mateix Aute: "Tret que el Govern faci alguna cosa".  Doncs no serà per falta d'acció governamental. Alguna cosa? No. Tot el que li demanin, que manen més 200 artistes que milions d'internautes.
 
Per això avui descobrim que la Llei d'Economia Sostenible, a més de rentar més blanc i passejar el gos, també serveix per sostenir una indústria obsoleta: la del CD.  Ja no és només el cànon.  Com que els jutges espanyols tenen el mal costum de respectar la legalitat i, sentència rere sentència, estan donant la raó a les webs d'enllaços P2P, la nova macrolei anul·larà aquest penós tràmit -també conegut com a judici just- perquè sigui directament el Ministeri de Cultura qui decideixi quines pàgines cal tancar en cas de pirateria.  El precedent és aterridor. Acaba amb la presumpció d'innocència i deixa oberta la perillosa porta de la censura.  Si la pirateria és excusa per tancar una web sense judici, què no es farà en el nom d'altres dimonis, com el terrorisme.
 
Però el gran error està en la premissa que justifica l'estat d'excepció digital. La música està més viva que mai.  El que es mor és el disc, el CD: un negoci caduc i insostenible. Els ingressos de concerts, segons la SGAE, s'han multiplicat gairebé tant com els musicals. S'extingeix el negoci de la música enllaunada, però floreix el de la música fresca. I això és una cosa que no canviarà, per molt que es retorça la llei per intentar aturar el temps.

Ignacio Escolar.    (Traduït).

Un ós a la vora del riu Kenai.