Abraçada.

                                Em va agradar que nevés.

                                Encara que poc, el suficient per sortir i trepitjar-ne.


                                L'aire fred em feia sentir ben viu.

                                Les petjades apareixien després de cruixir la neu.

                                La bèstia s'apropà lentament.

                                Tot just davant meu s'alçà.

                                Fou l'abraçada més pesada i calenta que mai no havia rebut.

                                Esbufegava un alé força calent.

                                Les grapes m'envoltaven amb total delicadesa.

                                Estiguerem uns minuts així.

                                Sense dir-nos res.

                                Es posà de quatre potes i em feu una última mirada.

                                S'endinsà en el bosc.

                                Sabeu?

                                Em sentí alleugerit.

                                Les meves hèrnies no podien soportar massa temps més

                                aquel munt de quilos.