Em va agradar que nevés.
Encara que poc, el suficient per sortir i trepitjar-ne.
L'aire fred em feia sentir ben viu.
Les petjades apareixien després de cruixir la neu.
La bèstia s'apropà lentament.
Tot just davant meu s'alçà.
Fou l'abraçada més pesada i calenta que mai no havia rebut.
Esbufegava un alé força calent.
Les grapes m'envoltaven amb total delicadesa.
Estiguerem uns minuts així.
Sense dir-nos res.
Es posà de quatre potes i em feu una última mirada.
S'endinsà en el bosc.
Sabeu?
Em sentí alleugerit.
Les meves hèrnies no podien soportar massa temps més
aquel munt de quilos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada