dilluns, de març 25, 2013

Som tan petits.


                                          Petits i accidentalemnt visibles.

                                          Navegant.

                                          Passatgers involuntaris de la nau terra.

                                          Un viatge que desconeixem l'origen i el final.

                                          Aprofitem-lo.  La cara al vent.  
a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...