A la sorra.
Estirat damunt la sorra. Un barret tapant-me la cara. El cap girat a l'esquerra.
L'escalfor del sol es el suficientment atemperada com per tenir una agradable sensacio.
El mar, ni molt tranquil, ni molt sorollós.
Em trobo força bé. Tanco i obro els ulls. Observo un petit escarbat.
Els grans de l'arena, vistos de tant a prop, em semblen pedres, de les que puc veure clarament tots els seus angles.
Pero el que mes em fascina es l'escarbat. Es petit. Es mou amb gran rapidesa, no sembla tenir un rumb determinat. A voltes desapareix sota les "pedres" i torna a la superficie pocs segons despres. D'altres es queda tot quiet, encara que belluga les barres o el que sembla que ho hagi de ser.
Dos essers vius. Quina meravella.
La pilota ha anat a parar damunt la galta. Oh!. He tancat els ulls. Pero no m'he aixecat. Al obrir-los el bitxo ha desaparegut.
I en el seu lloc han arribat uns de pitjors. Amb aparell de radio i musica foranea.
Mer