Fet a Barcelona.

Havia poca cosa a veure. Doncs plovia i feia fred. Havíem arribat en funicular. El de tornada encara trigaria una hora. Tancats en aquella sala d'espera, esgotàvem tota mena de distracció. Havia calculat l'amplada de la estança fent-ne  passes de pared a pared. Tal com si estigués en una cel·la. Havia mirat i re-mirat totes i cadascuna de les fotografies    situades al llarg dels murs.   Consultàvem els mòbils encara que els sabiem muts.  Xerràvem.   Fins que vaig decidir fotografiar-nos.

Any 1977. La Laguna. Fent el soldat. Cansat. Tot fet. Tot per fer.

                                  Només recordo pocs i curts moments d'aquella estada.                                    Recordo que érem en una cala. Cada dia al matí arribaven, en petits vaixells, un parell de centenars de banyistes,  disposats a torrar-se.                                                                                                                                                                                                                          Al vespre, la cala, ja tornava a ser nostra.                                                                                                                                                                                        A pocs metres hi era el camping. Hi havia una botiga de  queviures i al costat una mena de bar que obria cada nit.                                   Recordo, sobre tot, una tempesta. Les ones, el vent, el soroll.                  Els pantalons de pota d'elefant. Els cabells llargs.    

Anàrem al llac de Sant Maurici. No recordo qui era darrere de la càmera. Tampoc no recordo l'any. Aquell barret. Per què? En el camí. Tots quatre plegats.                                                                            

Una pedra frena la roda. L'aire condicionat en marxa. Rodes a prova de punxades. En Carles, mon cosí, somrient a la càmera. El far, també.   

Gràcies, Carme , m'ha fet molta il·lusió que em donis aquest premi. Aquest és el missatge del premi: "A través d'aquesta etiqueta son recompensats els bloggers que transmeten valors culturals, ètics, literaris, personals, etc. Que, en definitiva, demostren la seva creativitat pel pensament viu que es manté intacte i és una de les seves cartes, entre les paraules i les imatges. Aquests segells es van crear amb l'intenció de promoure la companyonia entre els blocaires, una forma de mostrar afecte i reconeixement del treball que afegeix valor al Web de bones maneres de qualsevol persona que rep el premi." Les normes del premi són: la seva publicació, l'agraiment a qui ha pensat en nosaltres i l'elecció de les persones a qui es lliurarà el premi. Aquest premi és per a : - la Cèlia, de Transparència , perquè estima la poesia, - els que fan la pàgina Entrebits , pels continguts i perquè si.