Amb els pares.

Com us ho puc explicar. L'inevitable allunyament. La impossibilitat del recuperament de la situació. Reviure amb consciència i sentiment profund. Mitjançant el record, viatjar a través del temps, jeure sobre el camp i clucar els ulls. Mentrestant sona una ària. Finalment un somriure.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Formigues.

Cop d'ull.

Com cada dia.