2091.

Eren allà davant meu. No se, però el seu aspecte... Seien al voltant d'una taula de fórmica de l'any de la picó. Bevian d'una mateixa ampolla d'aigua. Fumaven i somreien. Tot sense parar un sol moment. El sol era a punt de desaparèixer darrera el mar. Havia refrescat. Vaig mirar un diari, bé, deuria ser un error d'imprempta. També l'altre diari duia la mateixa data. No recordava com havia arribat. Però tants anys... Si, semblava ser que aquell dia que estava prop de morir, era el 10 de setembre de 2091. L'any 2091! Cony, ara entenia el seu aspecte...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dos dins i un fora.

Sense trampes.

Com cada dia.