Violència.



No recordo com vaig arribar-hi. Tot just acabava de pixar.

Em demanava silenci. Obrí i tancà més d'una vegada les

parpelles. Havia de ser una broma. Al mirall hi havia...

Sens dubte, es tractava de dues bruixes que se'n fotien de mi.

Però, i si aixecava aquell immens ganivet, per tot seguit clavar-li

a la esquena? No calia avisar-la, perquè de fet, ella mateixa ja

s'adonava de la situació. Així que estàvem a punt de veure esclatar

un bany de sang o només es tractava d'una juguesca de mal gust.

Per altra banda, com podia estar en una estança desconeguda per

a mi amb dues noies tant maques?

Però que estava passant!

Jo no volia ser l'espectador d'un assassinat!

Vinga nenes, deixeu de jugar i anem per feina, maleït sia!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dos dins i un fora.

Com cada dia.

Fracàs.