Va pujar al tren.


Ell: Sembla tranquil i segur de si mateix.

Les mans a les butxaques, barret i un elegant

abrig. Figura gran. La més propera.

Ella: Contrariada, sorpresa. També s'ha vestit

molt correctament. Amb un atractiu pentinat.

A mig camí. Més petita. Doncs.

Passen coses: Dos éssers que semblen fora de lloc.

Embolicats per la solitud.

Suposo que esperen l'arrivada d'un tren.

Sens dubte, un dels dos no hi pujarà.

Ell.

El que hagi una única maleta i que ella

dugui una revista, facilita la deducció que

ella marxarà. Potser per sempre...

Fa fred.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Formigues.

Com cada dia.

Cop d'ull.