He tornat.
Després de tant voltar, he tornat.
És molt complicat. Aquelles carreteres desolades.
Sense asfaltar. Cubertes d'un cel que ofega.
Les fémines perdudes. Desorientades.
Mancades de força.
I tots al·lunyats.
De la llum.
Formigues.
Al llevar-se pel matí i posar els peus a terra, s’adonà que les sabatilles no eren on les havia deixat. Si que veié però, una filera de formigues que des de la porta es dirigia sota el llit, apareixia per l’altre costat i tornava cap a l’entrada de l’habitació. Retrocedí uns centímetres. Es tocà la cara. I es fregà els ulls. Al moment observà que no hi havia cap rastre de cap formiga. Les sabatilles, però, si que hi eren. De fet es tractava d’unes xancletes. De les que s’usen a les piscines. Es calçà, anà al lavabo, pixà i morí.
Comentaris