Tot d'una.



Tot d'una.

Una copa topà amb l'altra.

Les dues es trencaren.

Potser picaren en la debilitat de la substància.

O potser volgueren buidar el pap.

L'imatge es mantinguè un instant. Un instant sord.

I el rosat, sense tenir cap culpa, es va escampar.

Pel damunt del mirall trencat.

Tots fèrem un pas cap al davant.

Demanàrem xampany.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Formigues.

Com cada dia.

Cop d'ull.