Eivissa.

                                 
Només recordo pocs i curts moments d'aquella estada. 
                                 
Recordo que érem en una cala. Cada dia al matí arribaven,
en petits vaixells, un parell de centenars de banyistes, 
disposats a torrar-se.                                                                                                                                                                                                                         
Al vespre, la cala, ja tornava a ser nostra.
                                                                                                                                                                                      
A pocs metres hi era el camping. Hi havia una botiga de 
queviures i al costat una mena de bar que obria cada nit.
                                 
Recordo, sobre tot, una tempesta. Les ones, el vent, el soroll.
                
Els pantalons de pota d'elefant. Els cabells llargs.  
                             
No recordo l'edat, entre divuit i dinou anys.
                                 
No recordo els pensaments.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dos dins i un fora.

Com cada dia.

Fracàs.