Estiu a Cantonigrós.

              Encara recordo el tacte del jersei, una mena de punt. I el color: blau marí.

              No recordo el nom del xiquet del costat. Si recordo un dia que jugant, vaig

              aixecar i llençar una pedra gran, cap a un costat i accidentalment va anar a

              parar sobre una de les seves cames. Recordo que em vaig espantar per si li

              havia fet mal i també, és clar, per la immediata reprimenda.  

              No recordo res més d'ell.

              També recordo la pistola, tota de plàstic negre, al prémer el gatell feia un

              sorollet molt lleig: 'clec, clec'.

              Recordo el serrell. Em va acompanyar un seguit d'anys.

              Com tantes altres coses.

              Hi anàvem els estius, els pares i uns oncles de Cornellà. 

              Sempre a la mateixa fonda.

              Recordo les passejades fins les fonts més properes. Un dia ens topàrem amb

              una petita serp. De poc més d'un metre, molt prima. No se com va anar però

               la malferirem al cap i perdia un filet de sang. El 'tiet Pepitu' explicà llavors

              que la millor manera  d'assegurar-se que era totalment morta, era agafar-la per

               la cua i sacsejar-la com si es tractés d'un fuet. Al mateix temps que ho

               explicava ho anava fent i el resultat de la fuetada', va ser que anessin a parar

               moltes gotes de sang sobre la seva cara! La cara i la camisa. Ho vaig trobar

               molt repugnant tot plegat. Després deixà penjada la serp sobre una branca. El

              tiet es netejava les ulleres plenes de gotes de sang.

             Continuàrem caminant però em vaig quedar una estona contemplant la serp

             sense vida.

             I és que encara no s'havia inventat la ecologia.

             De fet, no recordo per què coi vàrem matar aquella pobre serp que va tenir la

             mala sort d'estar al lloc equivocat aquell dia d'estiu.