Fet a Barcelona.

Gira el cap enrere sense aturar-se. Només uns segons. Talment amb desassossec. Davant seu el cel. Pensa. Caldria raonar. L'atracció és incontenible. El camí l'engoleix. La sortida. Camins.

Prop de mitjanit es posà al llit. Estès girà cap l'esquerra, i així, de costat,  s'adormí. Obrí els ulls. Les tres tocades. D'hora. No els tornà a obrir. Fins a quarts de set. Llavors es llevà. Trontollà i caigué. Per sempre.

A taula xerràven. Les menges exquisides. Havia mirat als ulls de tots els companys. Observava els moviments de la sala. La suor sempre present.   Mirà el rellotge. Per darrer cop. El cap impactà damunt el plat. L'ou esclafat.

Després de còrrer prop de seisanta minuts va prèmer el botó vermell.                              La cinta s'alentí suaument fins que s'aturà.                              Baixà i s'encaminà cap la bàscula, abans prenguè paper del corró.                              S'eixugà la suor. L'agulla immòbil.                              Estès a terra. Els ulls oberts. La mirada suplicant.

Despenjava. Hi posava un euro. Premía les tecles. I penjava. Penjava. Hi posava un euro. Premía les tecles. Despenjava. Hi posava un euro. Penjava. Despenjava. Premía les tecles. Volia comunicar amb algú. No se'n sortia.  Tant li feia els números. Premía totes les tecles. I tornava a començar. Despenjava. Penjava. Despenjava. Penjava....

Tothom es va posar d'acord. No teníem cap dubte. Els contenidors s'havien reproduït. Sobtadament. No. El fet estava provocat per un tipus resident a Roma. Avui era a Barcelona. Si un cop van ser peixos avui eren contenidors. Escombraries.

  Van ser uns dies distrets.   De fet van ser nits. Moltes nits.  Cap dia vàrem prendre el sol.  No calia. Angleses. Bitlles.