Fet a Barcelona.

Hi són prop dels temples. Anuncien i avisen. Comuniquen. Sonen sense estridència. Amb pau. Armonia.

La marea baixa. Petjades a la sorra. El sol darrera la bruma. La porta despullada. El dia de l'endemà.

Sempre han estat a la guaita. "Transició modèlica".  Ens ho han dit un milió de cops. Tot ha estat una farsa. Impunitat. Sembla ser que s'ha acabat la festa. Encara que podria ser que estigués a punt de començar. Maleïts!.

Feia una bona estona que volia incorporar-me, anar cap a la cuina i fer-me ràpidament qualsevol cosa per omplir el pap. Però la mandra em mantenia en aquella postura, estirat tot jo, damunt el sofà, aclucant els ulls mentre veia més que mirava canals de televisió. Tan penjat com estava no m'adonava de la misèria del programa. Tot de crits i renecs. El presentador, els convidats, el públic, tots a l'hora. Abans no fos sorprès em decidí. Em lliscà i s'escla...

Encara rebé un altra fotografia. Aquesta. No recordo com vaig arribar. Potser baixant de la palmera. Ho dubto. I aquella aigua... Abans dins una cova, ara dins una mena de forat immens. Envoltat de palmeres, una bassa, persones...i el sol. Tot plegat... De la foscor a la lluentor. Deuria tractar-se d'això mateix. De cercar la llum. Però, qui m'enviava les fotografies? Misteri.

Aquelles persones voltaven sense adonar-se del perill. Sobre els nostres caps una forma, una mena de nau... Emetia una llum enlluernant... Amagat rere una fulla, observava sorprès, mai no havia vist res de semblant. Tot d'una, un silenci...i desaparegué aquella cosa. Ningú més havia vist el mateix que jo? Cap de les persones em creuria! Al cap d'uns dies rebé un sobre sense remitent...dins hi havia una fotografia. Un ser humà amb barret i ulleres rere una fulla!

Arc de Triomf. "Via 2, Sant Vicenç de Calders, via 2".