Entrades

Somiant.

De sobte a bell mig d'un somni. Les fades i el fum. Els bolets i la xocolata. Els braços oberts, els ulls clucs, la respiració... Els colors per arreu. Tot levitant mentre passa un segon.

He tornat.

Després de tant voltar, he tornat. És molt complicat. Aquelles carreteres desolades. Sense asfaltar. Cubertes d'un cel que ofega. Les fémines perdudes. Desorientades. Mancades de força. I tots al·lunyats. De la llum.

Soportar el dolor.

Tancar els ulls. I soportar el dolor. Apretar i mossegar-se la llengua. Vessar una llàgrima de sang. Fugir. I és que disparen a matar!

Temps aturat.

En aquella hora de la tarda no cal aturar el temps. El temps es deté. Plàcidament. Els núvols paren. Tot sembla quiet. Llavors, quina és la intenció de la fémina? Potser, lluita per tornar a reviure... Allò que s'escapa entre els dits. Inevitablement.

Va pujar al tren.

Ell: Sembla tranquil i segur de si mateix. Les mans a les butxaques, barret i un elegant abrig. Figura gran. La més propera. Ella: Contrariada, sorpresa. També s'ha vestit molt correctament. Amb un atractiu pentinat. A mig camí. Més petita. Doncs. Passen coses: Dos éssers que semblen fora de lloc. Embolicats per la solitud. Suposo que esperen l'arrivada d'un tren. Sens dubte, un dels dos no hi pujarà. Ell. El que hagi una única maleta i que ella ...

Un calfred.

Tot just obrir els ulls la vaig veure davant meu. Sorpresa. Un calfred envoltar el meu cos. Allà, prop la vora del llac aparegué com sortida d'un encanteri. Em vaig girà sobre mi mateix i confirmà que estava sol. Bé, estàvem sols. Curiosa i sorprenentment tota ella despareixía si treia el cap a la superfície, llavors la seva figura es fusionava amb l'aigua i una petita remor dominava l'ambient. El mateix succeía si em decidia apropar-me i tocar-la, els meus dits traspassaven el seu cos, tal com si d'aigua es tractés... De puresa.

LA VIDA EFÍMERA.

Tot és tant efímer! La vida en primer lloc. Perquè la vida, que pot semblar llarga, és curta com els pocs segons que passen des de que una gota d'aigua va des de l'aixeta fins la pica. I allà baix, perdent la seva individualitat, torna al magma universal. El mateix lloc d'ón ha sorgit. L'eternitat i l'efímer.