dimecres, de juny 29, 2005


Com us ho puc explicar.

L'inevitable allunyament. La impossibilitat del recuperament de la situació. Reviure amb consciència i sentiment profund.

Mitjançant el record, viatjar a través del temps, jeure sobre el camp i clucar els ulls.

Mentrestant sona una ària.

Finalment un somriure.

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...