Fet a Barcelona.

Elegància. Els cabells estirats. Recollits dins una immensa bossa-caputxa. El vestit, arrapat al cos deixant a l'aire els braços. Guants llargs fins els colzes de color negre. El rostre força maquillat, les parpelles acolorides, les celles exageradament eixamplades. Dues esferes gravitant sobre les mans. Sostingudes per la mirada. Al bell mig del no res. El Glamur!.

Me la vaig trobar d'aquesta fila . No. No tenia els peus a la galleda. Tenia les mans a la peixera. I em mirava. Suggestivament. Però, què volia mostrar? Que tenia les mans netes? Si, i mullades. Ha, ha, ha. No. Ara seriosament. Era entre divertit i preocupant. Sabeu, oi? Aquella mena de situació que de tant en tant ens trobem a qualsevol cantonada. L'enigma era tot just darrera seu. O no.