Fet a Barcelona.

Es tractava d'una disfunció. Sens dubte tenia uns poders que els humans no disposaven. Molts poders, si, però aquell matí era incapaç de controlar-los. Intentava ordenar els productes, i aquests reaccionaven com si talment fossin de goma. S'esfonsaven. L'humanoide s'ho mirava i, és clar, sense cap mena de sentiment. D'enuig. Una i un altre vegada la mateixa acció i la mateixa reacció. Semblava que tots aquells pots i capses s'enfotessin, o que tingessin una certa por vers el mig home, mig robot. I ara, ara ves a saber on coi era el número del servei técnic. I un dissabte per la tarda! Maleïdes màquines!

Un cop traspassada la porta i quan esperava trobar-me la típica sala discotequera, vaig haver de fer un pas enrere i creure sens cap dubte que aquell líquid que m'havian ofert, contenia alguna mena de psicótrop. Davant meu, un camp a cel obert, dues noies, una vaca i una galleda que suposadament era plena de llet. Però la llet era groga! Una de les noies agafava una corda que lligava a la vaca. Em mirava d'una manera estranya. L'altre sostenia la galleda i la seva mirada era al infinit. Tot era tant rar. El cel de color violeta, encara que els núvols eren blancs. En definitiva, potser el millor era sortir o no, valia la pena jeure damunt la gespa i respirar.

Quina mena d'artilugi! Estaba ocupant la meva plaça! Bé la meva i la del costat. No era una màquina, no!, era una dona, semblava una noia, jova. Certament vaig voler dirigir-me, però que cony li anava a dir?. El primer pensament , és clar, va ser creure que patia una fort desequilibri mental. O que potser havia prés alguna substància no massa recomanable. Però, no, vaig mirar al voltant, intentant trobar alguna càmera, si, allò deuria ser una broma d'aquelles, si, aquelles de càmera oculta. Tothom esperant quina seria la meva reacció. Ha, ha, tots rient, i jo allà al mig. Bé, jo i aquella criatura que ben mirada era força ben plantada. Plantada? ha, acabava de fer un acudit. - senyoreta, es troba bé?- , li vaig demanar. Però si de fet semblava tota una oferta sexual. Allà alçava a una altura adequada el seu sexe tot disposat. No, no podia ser una càmara oculta, una càmera oculta de tipus ponogràfic? De cap manera. M'havia de centrar. Al cotxe hauria alguna manta per

Tots o gairebé tots sabem que darrera una pilota acostuma a aparèixer un nen. Sovint, sa mare li recordava que mirés a banda i banda abans d'atravessar el carrer i recuperar la pilota. Feia goig veure la canalla jugar i disfrutar de la seva edat. Li preparà el berenar i des de la finestra el convidà a recollir-lo. Ell hagués preferit un troç de xocolata però s'emportà igualment de content l'entrepà. Amb la calor que feia es preguntava com resistien jugar tanta estona. Quin silenci! S'estranyà. L'espetec va ser tremend. Ensordidor. Tots els vidres s'esparciren. I la pols omplira la seva gola. Va perdre l'equilibri i estant estesa a terra començà a dir el nom del seu fill tant fort com pogué. S'arrastrà fins la porta. Un cop al carrer l'espantà les runes i el desordre. El pitjor, veure son fill, mort. Assassinat.