Estiu a Cantonigrós.
![Imatge](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9Gpx4Pj3PJOEW6yqc1IS1GNi8g8u7R7ia75sUvkbo9hyxiZkH1fDuGlbNEde9oVzANIxXrOTQU-SRqTMIG0M0U9QqtFPDnJYVm7IALpF0Or1bXJsRDgYS9krud-oR-qv9kzB4/s400/digi3C0006.bmp)
Encara recordo el tacte del jersei, una mena de punt. I el color: blau marí. No recordo el nom del xiquet del costat. Si recordo un dia que jugant, vaig aixecar i llençar una pedra gran, cap a un costat i accidentalment va anar a parar sobre una de les seves cames. Recordo que em vaig espantar per si li havia fet mal i també, és clar, per la immediata reprimenda. No recordo res més d'ell. També recordo la pistola, tota de plàstic negre, al prémer el gatell feia un sorollet molt lleig: 'clec, clec'. Recordo el serrell. Em va acompanyar un seguit d'anys. Com tantes altres coses. Hi anàvem els estius, els pares i uns oncles de Cornellà. Sempre a la mateixa fonda. Recordo les passejades fins l