Fet a Barcelona.

  Van ser uns dies distrets.   De fet van ser nits. Moltes nits.  Cap dia vàrem prendre el sol.  No calia. Angleses. Bitlles.

 Moviment malgrat la mirada a càmara.  Resposta ràpida...  Espontaneïtat.  Somriures.

 La lava avança fins entrar a casa nostra.  Traspassa el vell vidre sense esquerdar-lo.  Es manté sencer.    I és així que al refredar-se esdevé un moble fonamental.  Encara que només el fem servir per llimar la durícia que  aquest estiu ens ha fet talment la punyeta.