Queixal.

Avui m'he llevat una xic més tard. No havia d'anar a la feina. Un cop alçat, pixat i rentades les dents, he estat una estona llegint els diaris, el correu i la brossa, per internet. La dona que està de baixa, l'he vista des de la finestra com feia cura de les plantetes i floretes. Bé. He revisat el que el ruc va baixant de manera lenta però continua. Avui m'ha portat un parell de pel·lícules. I per tal de estigui enfeinat li he encarregat que em baixi dues o tres més. He esmorçat el mateix de cada dia: dos gots de suc de taronja, un iogourt i un got ple de cafè amb un núvol de llet. Escoltava la ràdio, els tertulians d'avui: en Marc-Àlvaro, en Subirats, en Espadaler i algún altra. Després de dessassimilar llegint el suplement dominical cap a la dutxa. Quan et trobes net i polit sents quelcom de satisfacció i et dona empenta per manegar el reste del dia. Vestir-se no deixa de ser la pràctica d'una petita llibertat. Busques, compares i selecciones: avui pantalons de vestir grisos fosc i un polo blau turquesa. Abans de marxar m'he preparat un petit entrepà. De fuet. I un got d'aigua freda. Un petó i escales avall. Comprar el diari és un més dels rituals que no deixo de fer mai. Avui en cop de tren he anat en metro. El mateix a la tornada. Ho he fet vora la una de la tarda. Adolorit... L'he vist només un moment, se'l emportaven en una safata juntament amb estris i gasses. He deixat un queixal però no el seny. Suposo.