dilluns, de juliol 31, 2006



Es tractava d'una disfunció. Sens dubte tenia uns poders que els humans no disposaven. Molts poders, si, però aquell matí era incapaç de controlar-los.

Intentava ordenar els productes, i aquests reaccionaven com si talment fossin de goma. S'esfonsaven.

L'humanoide s'ho mirava i, és clar, sense cap mena de sentiment. D'enuig. Una i un altre vegada la mateixa acció i la mateixa reacció.

Semblava que tots aquells pots i capses s'enfotessin, o que tingessin una certa por vers el mig home, mig robot.

I ara, ara ves a saber on coi era el número del servei técnic. I un dissabte per la tarda! Maleïdes màquines!

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...