dijous, d’agost 24, 2006


M'havien parlat molt d'quelles bèsties. Històries increíbles.

Fins i tot que a Alaska, les portes de les cabanes s'obren cap a

fora, malgrat la dificultad que representa quan hi ha força neu.

Ho fan així perque l'os blanc ha aprés a obrir les portes cap endins.

Bé, doncs guaita, jo tan tranquil amb tota una familia d'ossos i donant-lis

l'esquena. Passa nen!

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...