dimarts, de setembre 12, 2006


Literalment.

Es trencà el cel. El Cel i la Terra. La Terra i el Cel.

El noi, espantat, sortí correns encara que no sabia ben bé

on anar. Ja trobaria alguna esquerda.

Per amagar-se. O traspassar cap l'altra banda.

Qui ho sap?

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...