El portàtil.

Feia molts de dies i mesos que rumiava comprar un portàtil. No tant per necessitat com per mer complement dels ordinadors que tinc a casa. En fi l'excusa era la mobilitat. Aquest pensament tapava el pur desig consumista com és la compra d'un caprici.

Havia voltat per diverses botigues. Encara que hi havia una que em tenia el cor robat. I era en aquesta on m'estava hores anant amunt i avall, passant pel davant de prestatges i més prestatges. Hi observava atentament les característiques, les velocitats, les capacitats, i si, també els preus. De tant en tant m'apropava a un dels venedors i li demanava tal o qual cosa sobre un d'aquells atractius objectes. Procurava, sempre que es podia, no repetir el venedor, per tal de no cridar l'atenció ni fer el ridícul. Encara que amb els cops que havia visitat l'establiment, de ben segur que em tenien més vist que a la "Moños". Finalment, com no pot ser d'altra manera, he tingut la recompensa a tantes tardes invertides en mirar aparadors i estar hores dempeus. Estava tot distret mirant enrere, i de reüll, el vaig veure. Mig arraconat. Aquell portàtil era el que sempre havia desitjat. No calia saber-ne ni les característiques, ni la CPU, ni la mare que el va parir. Ja m'imaginava al bell mig de qualsevol aeroport, obrint-lo sobre els meus genolls, i posant-me a navegar, a teclejar, més content que un nen el dia de Reis. FUNCIONA SENSE BATERIAAAAAAA!!!