dijous, d’octubre 26, 2006


Feia molts de dies i mesos que rumiava comprar un portàtil.

No tant per necessitat com per mer complement dels ordinadors

que tinc a casa. En fi l'excusa era la mobilitat. Aquest pensament

tapava el pur desig consumista com és la compra d'un caprici.

Havia voltat per diverses botigues. Encara que hi havia una que em

tenia el cor robat.

I era en aquesta on m'estava hores anant amunt i avall, passant pel

davant de prestatges i més prestatges. Hi observava atentament

les característiques, les velocitats, les capacitats, i si, també els preus.

De tant en tant m'apropava a un dels venedors i li demanava tal o qual

cosa sobre un d'aquells atractius objectes. Procurava, sempre que es podia,

no repetir el venedor, per tal de no cridar l'atenció ni fer el ridícul. Encara

que amb els cops que havia visitat l'establiment, de ben segur que em tenien més

vist que a la "Moños".

Finalment, com no pot ser d'altra manera, he tingut la recompensa a tantes

tardes invertides en mirar aparadors i estar hores dempeus.

Estava tot distret mirant enrere, i de reüll, el vaig veure. Mig arraconat.

Aquell portàtil era el que sempre havia desitjat. No calia saber-ne ni

les característiques, ni la CPU, ni la mare que el va parir.

Ja m'imaginava al bell mig de qualsevol aeroport, obrint-lo sobre els meus

genolls, i posant-me a navegar, a teclejar, més content que un nen el dia de

Reis.

FUNCIONA SENSE BATERIAAAAAAA!!!




Un ós a la vora del riu Kenai.