divendres, de desembre 29, 2006


Ningú no sabia d'on havia sortit.

Tampoc sabíem qui l'havia dut. Obrirem la capsa i ens cridà l'atenció.

Els ulls. Eren uns ulls molt diferents als d'altres nines. Una brillantor.

Enlluernadora.

No passava dia sense que qualsevol de nosaltres anés a la seva recerca,

i passés una bona estona amb ella.

I així fins avui. I ja han passat quatre anys.

El sant sopar, la nina i nosaltres.

No ho dubteu. També el nostre era un sant sopar.

El millor de tots.

Ha, ha, ha!

El millor!.