divendres, de febrer 23, 2007


Sagnava.

Davant el fanal. Poc abans hi havia topat.

L'home, abans de travessar el carrer, li donà el mocador.

Desinteressadament.

En un primer moment sentí alleujament. Però al quedar-se

tota sola, el sentiment fou de solitud i debilitat.

Ell no voldria el mocador tacat. De sang.

Pensà ella.

Aixecà la mirada i veié la gota vermella lliscant pel fanal.

Sorpresa, el seu primer reflex fou esborrar-la, després s'ho

repensà, i decidí deixar la seva empremta. Com si fos un senyal.

Trista, travessà pel pas de vianants i deixà anar el mocador.

S'enlairà i desaparegué entre les branques d'uns arbres propers.


Un ós a la vora del riu Kenai.