Sagnava.


Sagnava.

Davant el fanal. Poc abans hi havia topat.

L'home, abans de travessar el carrer, li donà el mocador.

Desinteressadament.

En un primer moment sentí alleujament. Però al quedar-se

tota sola, el sentiment fou de solitud i debilitat.

Ell no voldria el mocador tacat. De sang.

Pensà ella.

Aixecà la mirada i veié la gota vermella lliscant pel fanal.

Sorpresa, el seu primer reflex fou esborrar-la, després s'ho

repensà, i decidí deixar la seva empremta. Com si fos un senyal.

Trista, travessà pel pas de vianants i deixà anar el mocador.

S'enlairà i desaparegué entre les branques d'uns arbres propers.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Formigues.

Com cada dia.

Cop d'ull.