dijous, de març 22, 2007


Cony!

El cas era que havia caigut la Lluna.

Surava.

Encara no havia complert els 14 anys. D'amagatotis, vaig

decidir fer un passeig amb la barca, sabeu, una aventura nocturna.

Amb la esperança de veure el monstre.

Però, en cop d'això, em topo amb la Lluna!

Torna a casa i explica que t'has trobat el satèl·lit al bell mig del llac.

Bé, de fet, mitja Lluna.

El llac, jo dins la barca, i davant meu aquella pedrota!

Potser baixava de tant en tant per fer uns glops d'aigua.

O, aprofitava la nit per fer "surfing" a les tranquil·les aigües

d'aquell gran bassal.

Tot plegat una bogeria. O com diria l'altra, una escena plena de

romanticisme.

Tornà a casa emocionat, pensant però, que les coses han d'estar

al seu lloc, i el lloc de la Lluna és allà dalt, a una distància prudent

de tots nosaltres, a una distància màgica.