dimarts, d’octubre 23, 2007



En aquella hora de la tarda no cal aturar el temps.

El temps es deté. Plàcidament.

Els núvols paren. Tot sembla quiet.

Llavors, quina és la intenció de la fémina?

Potser, lluita per tornar a reviure...

Allò que s'escapa entre els dits.

Inevitablement.

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...