dijous, de gener 24, 2008


Després de tant voltar, he tornat.

És molt complicat. Aquelles carreteres desolades.

Sense asfaltar. Cubertes d'un cel que ofega.

Les fémines perdudes. Desorientades.

Mancades de força.

I tots al·lunyats.

De la llum.

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...