Verda.

Es així com la vaig trobar.
Quasi tanco la porta tot seguit.
Però...
Ens mirarem una estona.
Li digué, "compte amb la bombeta!"
I ella, "ja la he tocada...I..he perdut la meva frescor..."
"De cap de les maneres, estàs al bell mig de la verdor",
li vaig replicà.
Un pas endavant i tancà la porta.

Comentaris

IDO ha dit…
v ols tancar la porta....???????.xavier estic perduda.sos
1 d’abril de 2008, a les 12:56
IDO ha dit…
metalls liquids que es vessen i s enfonsen .......?????
1 d’abril de 2008, a les 14:03
Anònim ha dit…
Hello. This post is likeable, and your blog is very interesting, congratulations :-). I will add in my blogroll =). If possible gives a last there on my blog, it is about the Impressora e Multifuncional, I hope you enjoy. The address is http://impressora-multifuncional.blogspot.com. A hug.
2 d’abril de 2008, a les 16:09
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Formigues.

                                  Al llevar-se pel matí i posar els peus a terra, s’adonà que les sabatilles no eren on les havia deixat. Si que veié però, una filera de formigues que des de la porta es dirigia sota el llit, apareixia per l’altre costat i tornava cap a l’entrada de l’habitació. Retrocedí   uns centímetres. Es tocà la cara. I es fregà els ulls. Al moment observà que no hi havia cap rastre de cap formiga. Les sabatilles,   però,   si que hi eren. De fet es tractava d’unes xancletes. De les que s’usen a les piscines. Es calçà, anà al lavabo, pixà i morí.
Read more »

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o dos ous i tres talls de tomàquet al plat. D’aquesta manera, prescindint de l’entrepà he aconseguit perdre uns tres o quatre kilos. Per fer baixar l’esmorzar demano un tè verd. De vegades ja hi son,   altres no. Seuen el dos germans sempre a la mateixa taula al costat de la finestra. Un davant l’altre. Els cabells llargs, bruts, greixosos. Duen tots dos ulleres de cul d’ampolla. Mal afaitats, mal pentinats. La roba bruta. Desprenen un tuf fastigós. Sabem que no treballen i no entenem la seva brutícia. Demanen un cafè per a cadascú. S’estan uns 10 minuts, paguen i marxen. Fins l’endemà. Ja fa anys és jubilat i abans havia fet de cambrer. S’apropa a la barra i demana un tallat. Al mateix temps, treu dues monedes amb les que pagarà i comença a fer copets al marbre de la barra. Em desagrada aquest sorollet, però se que durarà poc. Fa comentaris sobre
Read more »

Cop d'ull.

Fem un cop d'ull. Potser caldria estar-s'hi una estona. Una mirada fugaç no és suficient. He pensat. La primera figura deuria estat dibuixada erróniament. Tot seguit es va engrescar. Pugen? Baixen? El pitjor de tot és la absència de vida. Totes les cortines tancades!
Read more »