divendres, de maig 23, 2008


Recollí la pilota i assenyalà cap dalt.

La sorpresa es dibuixava en el seu rostre, com diria el guionista.

Sorpresa no poruga. Tot el contrari. Gaire bé d'admiració.

La observava.

La llum la il·luminava tota ella. Aconseguint que la blancor de la cara

continués en el cabell.

Els ulls blaus. Transparents.

I aquell dit. No faré cap comentari . Només un.

Tres ossos plens de vida.

Amunt, sempre amunt.

Un ós a la vora del riu Kenai.