dimarts, de juny 10, 2008




El millor?, el millor va ser el postre.

També ens posàrem d'acord en tots els punts.

Si. Un cop més.

Qui ens havia d'ensenyar res?

Tans anys...trenta, quaranta?

I allà continuàvem.

Ara, però, havíem de marxar.

Cadascú pel seu camí.

Aviat ens tornariem a veure...

Eh! i el postre? El millor de tot!

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...