dimarts, de juny 17, 2008


No haviem fet cap cim.

La pujada havia estat en tele-cabina.

Mentre fòssim dalt, esperant el trenet que vorejava

les pendents de les muntanyes, el sol

faria destralls en la meva pell.

En especial al cap, a la part superior, allà on abans

havien estat milions de cabells.

I guaita, ella mirant no se què, potser el futur.

Al menys, dins la seva motxil·la, hi havia crema solar.

Factor 30.

Un factor com quàlsevol altra.

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...