diumenge, de juny 01, 2008


És l'únic que obvia l'assetjament.

Ell és allà casulament. I fixa la mirada en la càmera. No seran

cinc minuts de glória. Serà una captura vital universal. Un sol

segon per a tots.

Potser no era el millor dia.

Calia un somriure. Llàstima.

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...