dimarts, de juliol 08, 2008



Tot d'una.

Una copa topà amb l'altra.

Les dues es trencaren.

Potser picaren en la debilitat de la substància.

O potser volgueren buidar el pap.

L'imatge es mantinguè un instant. Un instant sord.

I el rosat, sense tenir cap culpa, es va escampar.

Pel damunt del mirall trencat.

Tots fèrem un pas cap al davant.

Demanàrem xampany.

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...