divendres, d’agost 22, 2008


L'acord era total.

Sortosament tots marxàvem satisfets.

Si.

A més haviem rigut com en els vells temps.

Els anys havien passat.

Però les rialles eren les mateixes.

Som-hi.
a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Un ós a la vora del riu Kenai.