divendres, d’agost 22, 2008


L'acord era total.

Sortosament tots marxàvem satisfets.

Si.

A més haviem rigut com en els vells temps.

Els anys havien passat.

Però les rialles eren les mateixes.

Som-hi.
a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...