diumenge, de novembre 02, 2008



Era ple de coloms.

Còrrer darrera i fer-los aixecar el vol.

Aconseguir prendre'n un fora com retenir l'aigua entre les mans.

Un joc curt.

Senzill.

El somriure...espontani.

Tocant la vida.
a

Cap comentari:

Publica un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)