diumenge, de novembre 02, 2008



Era ple de coloms.

Còrrer darrera i fer-los aixecar el vol.

Aconseguir prendre'n un fora com retenir l'aigua entre les mans.

Un joc curt.

Senzill.

El somriure...espontani.

Tocant la vida.
a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...