dilluns, de novembre 10, 2008


Va ser fa un instant.

La càmara em delata.

Un petit salt i hem arribat.

Abans no ens mullem.

Somriem.

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...