dijous, de desembre 11, 2008

Vòmits.


El foc que resta de l'estrella.

Batega i s'ofereix.

Petits laments.

Vòmits.

I més enllà...la foscor.

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...