dijous, d’agost 20, 2009

Pink Egg


Feia una bona estona que volia incorporar-me,
anar cap a la cuina i fer-me ràpidament qualsevol
cosa per omplir el pap.
Però la mandra em mantenia en aquella postura,
estirat tot jo, damunt el sofà, aclucant els ulls mentre
veia més que mirava canals de televisió.
Tan penjat com estava no m'adonava de la misèria del programa.
Tot de crits i renecs.
El presentador, els convidats, el públic, tots a l'hora.
Abans no fos sorprès em decidí.
Em lliscà i s'esclafà.
Desconcertat en un primer moment.
Estupefacte al veure'm reflectit en la porta del forn.
La pell, tot jo, era de color rosa.
Desganat.
Quatre passes i al llit.
Encara sentia la cridòria.