dimecres, de desembre 30, 2009

Sorpresa.



 Tot son sorpreses.
 Després de pedalar deu quilòmetres s'eixugà la suor.
 La botzina sonà cruament.
 Una gota entelà l'ull.
 Els cordons fluixos l'obligaren a ajupir-se.    
 Una filera de formigues arrenglades a la pared.
 I un fort cop de cap a la barana.
A l'aigua! de pressa!.

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...