L'espera.


Havia poca cosa a veure. Doncs plovia i feia fred.

Havíem arribat en funicular. El de tornada encara trigaria una hora.
Tancats en aquella sala d'espera, esgotàvem tota mena de distracció.

Havia calculat l'amplada de la estança fent-ne  passes de pared a pared. Tal com si estigués en una cel·la.

Havia mirat i re-mirat totes i cadascuna de les fotografies   

situades al llarg dels murs.

 Consultàvem els mòbils encara que els sabiem muts.

 Xerràvem.

 Fins que vaig decidir fotografiar-nos.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Formigues.

                                  Al llevar-se pel matí i posar els peus a terra, s’adonà que les sabatilles no eren on les havia deixat. Si que veié però, una filera de formigues que des de la porta es dirigia sota el llit, apareixia per l’altre costat i tornava cap a l’entrada de l’habitació. Retrocedí   uns centímetres. Es tocà la cara. I es fregà els ulls. Al moment observà que no hi havia cap rastre de cap formiga. Les sabatilles,   però,   si que hi eren. De fet es tractava d’unes xancletes. De les que s’usen a les piscines. Es calçà, anà al lavabo, pixà i morí.
Read more »

Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o dos ous i tres talls de tomàquet al plat. D’aquesta manera, prescindint de l’entrepà he aconseguit perdre uns tres o quatre kilos. Per fer baixar l’esmorzar demano un tè verd. De vegades ja hi son,   altres no. Seuen el dos germans sempre a la mateixa taula al costat de la finestra. Un davant l’altre. Els cabells llargs, bruts, greixosos. Duen tots dos ulleres de cul d’ampolla. Mal afaitats, mal pentinats. La roba bruta. Desprenen un tuf fastigós. Sabem que no treballen i no entenem la seva brutícia. Demanen un cafè per a cadascú. S’estan uns 10 minuts, paguen i marxen. Fins l’endemà. Ja fa anys és jubilat i abans havia fet de cambrer. S’apropa a la barra i demana un tallat. Al mateix temps, treu dues monedes amb les que pagarà i comença a fer copets al marbre de la barra. Em desagrada aquest sorollet, però se que durarà poc. Fa comentaris sobre
Read more »

Energia.

Imatge
                                La distància i la perspectiva. La llum despertant i obrint els ulls. Les presses i la ciutat. El planeta, i aquí abaix tot l'artifici. Llavors recorda la seva humanitat. Contempla. I somriu. Ha connectat amb els colors. Energia per capbussar-se en la foscor.                                                             
Read more »