L'espera.


Havia poca cosa a veure. Doncs plovia i feia fred.

Havíem arribat en funicular. El de tornada encara trigaria una hora.
Tancats en aquella sala d'espera, esgotàvem tota mena de distracció.

Havia calculat l'amplada de la estança fent-ne  passes de pared a pared. Tal com si estigués en una cel·la.

Havia mirat i re-mirat totes i cadascuna de les fotografies   

situades al llarg dels murs.

 Consultàvem els mòbils encara que els sabiem muts.

 Xerràvem.

 Fins que vaig decidir fotografiar-nos.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Dos dins i un fora.

Com cada dia.

Fracàs.