Havia poca cosa a veure. Doncs plovia i feia fred.
Havíem arribat en funicular.
El de tornada encara trigaria una hora.
Tancats en aquella sala d'espera, esgotàvem tota mena
de distracció. Havia calculat l'amplada de la estança fent-ne
passes de pared a pared. Tal com si estigués en una cel·la.
Havia mirat i re-mirat totes i cadascuna de les fotografies
situades al llarg dels murs.
Consultàvem els mòbils encara que els sabiem muts.
Xerràvem.
Fins que vaig decidir fotografiar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada