dimecres, d’octubre 06, 2010



                               La lava avança fins entrar a casa nostra.

                              Traspassa el vell vidre sense esquerdar-lo.

                              Es manté sencer.
 
                              I és així que al refredar-se esdevé un moble fonamental.

                              Encara que només el fem servir per llimar la durícia que

                              aquest estiu ens ha fet talment la punyeta.


Com cada dia.

Entro més o menys a la mateixa hora cada dia al matí. Sec a la barra. Des de fa unes setmanes ençà demano una truita francesa d’un o do...